Com i per què es forma una colònia de gats?

Un gat assilvestrat es un gat NO domesticable

Els gats assilvestrats (o també anomenats gats ferals), són els gats adaptats a sobreviure en el carrer en regim de llibertat. També son assilvestrats els cadells nascuts d’una mare assilvestrada, que a l’arribar a l’edat adulta i quasi sense haver tingut contacte amb humans, rarament poden convertir-se en domèstics.

Desgraciadament, en moltes ocasions dos gats adults sense esterilitzar (normalment provinents de l’abandonament o la pèrdua) poden arribar a formar una colònia nombrosa, a la que se li van unint nous gats, la descendència dels quals ja estarà plenament adaptada a l’estat salvatge en règim de llibertat. La colònia es una unitat social que lis ofereix protecció, i sempre s’ubica prop d’una font d’aliment. Poden sobreviure en pràcticament qualsevol lloc en estat salvatge, pero no poden suportar la captivitat d’una vida domestica.

El gat domesticat és el gat que forma part d’una família, ja que es aquesta la que li proporciona l’aliment, les carícies, els jocs, l’atenció veterinària, i tota classe de cures que necessiti. El seu territori és la casa, i l’ interacció social la duu a terme amb la seva família.

Pot succeir que sent domèstics, surtin a l’exterior i es perdin, amb lo que iniciaran una nova vida en solitari. En altres ocasions son abandonats a la seva sort (els abandonaments superen amb escreix al nombre de perduts).

Aquestes dues causes son el motiu que fa que es formi una nova colònia, però si aquesta prové de gats que en el seu dia van ser domèstics, la possibilitat de ser socialitzats de nou és molt alta, de manera que donar-los en adopció és més fàcil. Per això es important a l’hora d’agafar un gat determinar si es salvatge o no. El gat domesticat tornarà a establir relacions amb persones, l’ assilvestrat o feral no.

Les cries de gats domèstics nascudes en llibertat si no es recullen abans de complir les 8 setmanes (període de temps indicat per a la seva socialització) ja seran gats ferals.

L’experiència de la Fundació Silvestre en la gestió de colònies ens ha demostrat que el comportament d’un gat assilvestrat i domèstic (abandonat i perdut) és diferent.

El gat abandonat o perdut que viu en una colònia pot ser sociable amb l’alimentador. S’acostarà quan l’escolti arribar, a vegades pot vocalitzar amb insistència demanant menjar, i en ocasions fins i tot es deixarà tocar. Menjarà ràpidament en la seva presencia i es retirarà. En ocasions pot tenir un aspecte deixat, com si no estigues acostumat a viure en el carrer, i es deixarà veure a qualsevol hora del dia.

Per el contrari, el gat assilvestrat es silenciós, no s’acostarà a desconeguts, i per norma genera nomes es deixarà veure des del vespre fins la sortida del sol, a no ser que estigui famèlic i busqui menjar.  Aquest tipus de gats estan adaptats a viure al carrer, i probablement estaran polits. Si els hi posem menjar, esperaran fins que ens hàgim anat per menjar.

Es inherent a la naturalesa humana (excepte en circumstancies especials), l’actitud de voler cuidar, alimentar, protegir, donar benestar, i oferir seguretat a un ser que ens sembli desvalgut. Destacant aquesta actitud tant elogiable, l’ impuls de retirar-los del carrer no es el millor per a ells ni és el que necessiten. Pretendre que un gat assilvestrat visqui juntament amb una família és del tot impensable.

Per norma general, aquests gats han viscut les seves vides sense mes contacte humà que el que mantenen amb la persona que els alimenta. El seu instint de supervivència els porta a la desconfiança cap a humans, i la seva habilitat per a la fugida és un element clau per a conservar la seva vida.

La verdadera llar dels gats assilvestrats es el lloc on han nascut i s’han criat, en on desenvolupen vincles forts entre ells i el seu territori, vincles que defineixen la seva existència, el seu benestar, i la seva felicitat.

Gracies per interessar-te per la Fundació, et convidem a conèixer el que fem.